Si Ditzionariu Universale de sa Limba Sarda de Antoninu Rubattu Piga
Duas cunsiderassiones m’an cumbintu, como bìndigh’annos, a trabagliare pro s’ammanizu de unu Ditzionàriu chi regoglierat in un’ùnicu corpus sa mazore parte de sas paràulas sardas, in calesisiat limbazu nostru: una chi podimos giamare polìtiga, assiat sótziu-limbìstiga, s’àtera de natura pràtiga, funtzionale. Ischimos tottu comente sa limba nostra, in chimbant’annos e pius de autonomia ispessiale, siat bistada lassada a càntigos de corvos dae chie nos at guvernadu e ischimos galu comente cust’indifferèntzia apat favoridu s’abbandonu, lentu ma contìnuu, de su limbazu dae parte de cantos l’allegaian, ammajados e attirados dae s’italianu non solu a cajone de su protzessu de giambamentu económicu de sa sotziedade nostrana, ma, e prus ancora, dae sa tzircustàntzia de non l’aer mai impittada in sas iscolas (neghe – custa – mala a perdonare!) e, infinis, pro su sudronamentu fittianu e tirriosu de ràdios, televisones, zornales e gai sighinde.
Custa dissardizassione tramada a traittoria dae sos annos chimbanta ai cust’ala nos at cajonadu fertas meda graes (chi s’amore ebbia chi amus pro cust’Ìsula nostra nos brivat de giamare “mortales”), a tales chi podimos affirmare, a dolumannu nostru, chi sos piseddos de oe, assiat de s’ùltima generassione, faeddan prus in italianu che in sardu e chi finas sa limba de sos jajos, chi puru cumprenden ma chi no imprean casi mai, est andende in oramala, die cun die, addaghi non s’’iden sinzales e mèdios chi la pottan torrare a bida noa! A la narrer cun Vissente Porru, chi cun su Nou Ditzionàriu Universali sou s’aiat postu in bicca de imparare s’italianu a sos Sardos, creo chi a dies d’oe non nos restet che de fàghere su contràriu: cheret chi nos attrintzemus e ch’imparemos nois su Sardu a sos Sardos, gai comente si faghet in sas iscolas de Terramana cun sas limbas istranzas, cale s’inglesu, su frantzesu, s’ispagnolu o su tedescu! E finas custu si diat poder fàghere, o menzus si devet fàghere, non solu in fortza de s’autonomia chi bene o male tenimos, ma finas applichende a dovere sa Legge n. 26 de su 15.10. 1997, chi custas cosas prevedit, e sa Legge nassionale n. 482 de su 1999, cunsizada nuddamancu che dae sa Comunidade Europea. Dae tales cunsideros m’est lómpida s’idea de approntare pro sos Sardos unu Ditzionàriu nou chi, partende dae 40.000 paràulas italianas, regoglierat sas mizas e mizas de paràulas sardas de calesisiat giassu de Sardigna, esseran issas logudoresas, nugoresas, campidanesas, tataresas o gadduresas. Ischimos tottu chi cada variedade de sa limba sarda tenet unu o prus vocabulàrios (e calicunu finas benefattu), ma ischimos galu chi custos s’interessan pro su pius de unu limbazu ebbia e chi tenen, sos pius, maicantas nésigas de natura ortogràficas e d’ iscrittura. Bastat a nàrrere chi su pius mannu e valorosu de custos vocabulàrios, su Dizionario Etimologico Sardo de M. L. Wagner, tenet unas 50.000 paràulas ebbia, e chi est in pius malu a lèggere pro su fattu chi su valente limbista tedescu at impittadu, pro sa mazore parte de sa fadiga sua, s’iscrittura fonética imbetzes de cudda tradissionale sarda. Su Ditzionàriu chi deo proponzo (su DULS) si differèntziat dae sos àteros pro nessi battor motivos: a)- isse brincat dae sas làccanas de una variedade ebbia pro lòmpere a sos padros de sas chimbe variedades sardas (no apo cunsideradu de propósitu su catalanu de s’Alighera e su tabarchinu de Carloforte, limbazos istranzos de su tottu, ch’an sa pàtria insoro in sa Catalogna ispagnola e in sa ‘idda lìgure de Pegli (GE); b)- offerit in un’ùnicu corpus pagu mancu de 250.000 paràulas, tra antigas e modernas, cun maicantas mizas de etimologias; c)- cuntenit prus de 50.000 tra modos de nàrrere, dìccios, versos de poetas e iscrittores famados: d)- est bistadu iscrittu impreende sas régulas ortogràficas de sa tradissione sarda, régulas chi sun dae pagu istadas propostas dae sa Commissione Regionale pro sa Limba Sarda e chi an a permìttere a tottu sos Sardos de iscrìere in sa matessi manera, gai comente abbenit in tottu sas limbas de su mundu. E si non basterat, b’apo finas approntadadu, pro sos Sardos chi abbàidan cun oju benignu a s’Europa chi est brotende, sa tradussione in inglesu, frantzesu, ispagnolu e tedescu de sas 40.000 paràulas italianas, dae sas cales so partidu pro s’ammanizu de su Ditzionàriu Universale.. Non mi restat che m’aurare, e d’aurare a sos Sardos de Sardigna e de foras de Sardigna, chi custu trabàgliu meu siat un’arma pro coittare a lòmpere a su chi tottu amos in coro: a bìdere torrada a bida noa, che sole a manzanile, sa limba nostra, impittada in tottue, non ca amos a uncu s’italianu o sas àteras limbas de sa Terra, ma solamente ca cherimos èssere Sardos prima de onz’àtera cosa, Sardos abbertos a sas novidades de sa vida, de su trabàgliu e de su progressu, Sardos chi braman de si cunfrontare cun sos àteros pópulos de su Mundu in ispìritu de libertade e de solidariedade. Auràmunos, in ultimera, chi sa Regione Sarda fattat tott’intrea sa parte sua, pro ch’apan sos fizos suos su chi braman a coro alluttu dae troppu medas annos. A sos concluos cherzo ammessedare pubblicamente prima ‘e tottu a muzere mia e a fizu meu, pro sa pascièscia e s’amore chi m’an sempre dimustradu in annos de fadigosu impreu, a su caru prof. Massimu Pittau, mastru e amigu meu corale, pro sos cunsizos sempre puntuales e sàbios chi m’at chérfidu dare, a s’editore Alberto Pinna, pro aer créttidu in custu trabàgliu e pro s’aer leadu
s’ingàrrigu pesosu de abberu de l’imprentare, a sos ténnicos de sa T.A.S., cun a cabu signor Pirino, pro s’amistade, sa cura e s’attentzione chi m’an sempre mustradu.
Sennori, Austu de su 2000 Antoninu Rubattu-Piga
