Malos Cantores: limba e mùsica. A contivizu de Tiziana Sotgiu
Cando sa limba sarda s’ammesturat cun s’hip hop e su rap naschent sos Malos Cantores.
Est gosi chi su faeddu de sa terra mia connoschet una bida noa e ispantosa, una fortza de rennou pro sas generatziones de oe e pro su benidore. Unu riu trazadore ma non mudu cun abbas galanas in ue sartiare a intro e nadare.
Sena lomper in camineras de mùsica chi non nos pertocant chèrgio faeddare petzi de su limbàgiu impreadu dae custos piseddos de s’ala de Campidanu chi si ponent in sa lìnea de sa traditzione de sa cantzone sarda improvisada, de sa poesia e cantzone sarda chi amus intesu in sas pratzas e carreras cun mannoi dae minoreddos, batinde·nche nois etotu sa cadrea in ue nos sètzere. Chèrgio chistionare de custos pitzocos chi, comente duos cabadderis de s’edade de mèdiu si ponent a bàrdia de sa limba sarda chi, in tempus de oe cheret amparada ebbia, chi tenet bisòngiu petzi de esser amada si nois etotu nos amamus.
Est mudada sa bestimenta ma su cuntènnidu galu abarrat, no intamas su palcu, sa cadrea, sa gente ma puru su faeddu, s’energia, s’ispantu chi s’àrtziant a s’aera e nde falant comente abba de prata subra de a nois pro afortiare su sentidu de pòpulu aunidu suta de sa matessi bandera suta de sa metessi limba, sa nostra, su sardu.
Non chèrgio intender machines, no abàido si issos palatalizant sas velares o impreat paràulas diferentes dae sas mias o si issos narant “sceti” pro “petzi” e gosi sighende, pro praghere custos sunt istrobos de gente chi no ischit nemmancu chi s’italianu chi faeddat, si faeddat, est una limba burda chi si cramat italianu regionale, sos Malos Cantores cantant in sardu su sardu.
E lu faghent a manera ispantosa, galana e amantiosa chi non b’at bisòngiu de tenner connoschèntzias mannas de nudda pro s’abigiare chi sas paràulas issoro sunt postas in su testu, in su sinnìficu etimològicu beru de tessìngiu in su telàrgiu, pro mèdiu de s’arte poètica, de sa maghia chi tenet sa limba, sonu de su sardu.
Sas paràulas sunt isseberadas a manera chi cun sa cantzone nascat un’unda de sonoridade chi dae a issos s’ispàrghinat e lompet a sa ghenna de s’ànima.
Su faeddu acutzadu, rebelle e atzudu benit ghetadu e imboladu sena timòria che istochigiadas, archibusadas chi iscòrgiant cun pràghere mannu.
Sas alliteratziones si leant a manera carnale cun sas nasalizatziones vibrantes, rimas de cada genia si aunint a sonos palatales chi brùgiant e essint a foras pro fagher gosare e galu gosare mescamente cando sa tzesura atrivida, mala e no isetada segat su versu e su limbàgiu de fogu acàpiat un’àtera bida, un’àteru sinnìficu mudende in limenàrgiu pro un’àghera noa. Sas consonantzas e assonantzas benint fraigadas in su laboratòriu issoro comente s’esseret una chirca alchèmica: sa paràula filosofale e issos maghiàrgios de sa fràsia, magos de sa poesia, brujos de su sonu sciardanu, encantadores de su rap nàschidu in Sardigna, crae pro su frìsciu de su berbore.
E cussu chi m’agradat de prus intre metàforas, anàforas e àteras figuras retòricas est s’istrampu de paràulas isfacias, una in dae segus a s’àtera, de faeddos atzudos unu fatu a s’àteru comente unu trainu chi falat dae sos montes in ierru, cun un’energia e potèntzia ch’ispantat, chi suddit, chi faghet tremer sa carena e ti nche tràgiat sena birgòngia peruna in sos ritmos issoro, comente unu sonu initziàticu, unu mantra sciamànicu in s’otzèanu sacru de su limbàgiu chi deo cramo sardu, in una mùsica chi est sarda.
Titolo: Fueddus
Album: Musica sarda
1 Strofa Quilo
Babbu fillu filla mama qg impare sa famìlia iaia iaiu tziu cumpari impari
fradi sorri
morri bivi chini vida amori cori rancori
passioni frori pranta canta contu in conca ponni menti
conta toca a chini toca croca drommi scida curri in pressi
movi frimma àrtzia setzi pesa e pesa
e sa finesa malesa barrosa tontesa
sa legeresa anda spesa torra a sa mesa
caresa s’ofesa
crèsia cruxi santu santa deditzioni candu pregas
in ginugu perda frida religioni preri
altari comunioni traditzioni
de s’unioni divisioni sa chistioni
s’opinioni corrutzioni de su padroni
bentu mari monti piana campidana
arena abba fonti mitza frisca
sobi cielu gelu tempus malu oi serenu
rap rimas
sonu de custu sonu
boghe s’espressioni libertade amistade
societade microfonu, malu bonu
lègiu bellu solu mudu citi fuedda
prangi sufri tzèrria meda ancora gherra
òdiu infami ingannu dannu manu prammu falsu beru
mannu candu grandu a bàsciu artu abarru su chi cantu.
Ogusu lagrimasa calanta castiadasa miradasa
cantarasa bolarasa cun s’abasa segarasa
ghetarasa imboscarasa bogarasa
e intra abbandonarasa
ite mi narasa?
2 Strofa Micho P
Disi mesi annus
tempus passa in pressi allestru
orasa minutusu
segundus arrellògiu a su pulsu
ponni passu
anda torra
curri
santa sa passièntzia
circa sa serenidadi
lassa curri prepotèntzia
seriedadi
cunfiàntzia
sa cussièntzia
soferèntzia
penitèntzia
suditantza
gana de tenni indipendèntzia
sa Sardigna
Campidanu
de Ceraxiu
rapa sarda
canta pranta me is origas
tzaca sona che matracas
bidda badda festa manna
pratza
traditzionis
sagra
tracas cun is froris
campanàcius mammutonis
palcu
rima
cantadoris
manu a pitza de sa cadira
sa cantada
sfida
versus
sa poesia improvisada
boxis
batorinas
corus
cuatrus morusu
bandiera
genti fiera
onori e cori
sànguni de custa terra
oru
scavusu
Furtei
operaiusu
minierasa
diritusu doverisi
e sa lei chi no tutelada
bendi
piga
paga
pagu su dinai po bivi
s’ignorantza
biri
sciri
ligi e scriri po detziri
scioberai
scerai
no tenni
mancu un’oportunidadi
sociedadi
falsidadi
beridadi a midadi
ansiedadi
timoria
abbandonu
nudda dialogu ne incontru
sceti scontrusu batagliasa
gherra bombas
totu motus
cumbatendi
difendendi
imperendi su ciorbeddu
pista afoti custu rap
cun sa fortza de is fueddus.
